* Podeu fer clic a dins la galeria, per a poder veure totes les fotografies

Encara era fosc quan vam començar el camí, amb aquella expectativa callada que acompanya les primeres hores. El cel es mantenia tapat i l’alba es resistia, però finalment la llum va aparèixer filtrada, trencada en raigs oblics que s’estenien sobre l’aigua.

​

El paisatge, completament inundat, transmetia una quietud densa. Sobre la superfície hi reposaven grups d’ocells, compactes, immòbils, com si també esperessin el moment just. Més endavant, els flamencs rosats desplegaven les ales amb una lentitud precisa abans d’allunyar-se. Ànecs diversos, martinets, bernats pescaires i una puput desubicada completaven l’escena.

​

De tornada, com sempre, ja parlàvem de quan hi tornaríem. Alguns llocs no s’esgoten mai: només es deixen mirar una vegada més.

                                              Dissabte, 13 de desembre de 2025